La dificultat d'expressar com et sents en determinades situacions, la dificultat de dir el que necessites per no "quedar malament" o pressionat pel que diran, per la por a ofendre...
Que l'altre s'enfadi si dic això, o si expresso com em sento, és una al·lucinació del que farà l'altre que em reprimeix de tenir-me en compte.
Imaginar que l'altre et dirà que ets un egoísta, també et deixa fora de joc. I és que s'ha dit tant, ho hem sentit tant, "no siguis egoista", "pensa més en els altres", i així si ets bon nen, bona nena, fas cas al que et diuen, seràs estimada. Però ningú et diu que t'acostumaràs a no plantejar-te què necessites.
Simplement per no perdre a l'altre, per no ofendre, per seguir junts, per ser amics, amants o mantenir la relació, la que sigui, ja ni et qüestiones què necessites, fas el que necessita l'altre i així et sents estimat i tens un lloc.
No fem res perquè si, la intenció positiva és sentir-nos estimats. Tot té un efecte sobre nosaltres o sobre la nostra realitat, que ens pensem que ens beneficia, com no tenir problemes, viure en pau, estar tranquil i sense discussions.
Una conducta així forja un comportament que s'acaba fent caràcter, i comences a ser aquella que és tan agradable, que tot li està bé, una bona persona.
Ja tenim la identitat que volíem, ser el bo, la bona. El bon nen, la bona nena.
Aix....!
I es clar, quan dius, no, fins aquí, d'avui no passa, i fas saber a l'altre que no vols fer o no vols accedir a una demanda seva, aleshores, tens un problema.
I en això hi podem fer alguna cosa, podem aprendre a dir les coses cuidant a l'altre, malgrat que s'ha acomodat. Amb la nostra conducta complaent, també som coresponsables que s'hagi acomodat, perquè mai hem objectat.
Per tant si decideixo fer un canvi en la meva manera de comportar-me i atendre a les meves necessitats, puc, si vull, explicar el tema per no sorprendre a l'altre.
Per exemple: Mira sempre desparo la taula i ho faig a gust, però de tant en tant també m'aniria bé posar-me a llegir com tu i no haver de fer-ho. A partir d'avui ens ho repartirem, o ho farem juntes, d'acord? T'estimo...
Però si no estem d'humor i estem fartes o farts, tampoc passa res, ja ho diuen, que a vegades la gallineta ha dit que prou, que ja n'està fins el capdamunt i que fins aquí hem arribat. I va com va, no passa res, després en calma ja ens podrem disculpar sense perdre la nostra posició, en el sentit d'escoltar les nostres necessitats i expressar-les per a canviar hàbits o rutines establertes.
I si vols entrenar com fer-ho abans del dia en que saps que es donarà la situació i hauràs de dir-li a l'altre el que sents, et proposo un exercici.
Agafa dos coixins, els poses un davant de l'altre, en un t'hi asseus tu A, i al davant t'imagines que hi ha el teu company/a, B.
Tanques els ulls i respires dues o tres vegades, et centres, calmes i quan estiguis preparada pots seguir aquest esquema:
Posar en valor tot el que B fa i significa per tu
Agrair tot el que feu conjuntament
Et canvies de coixí i t'imagines que ets B. Et deixes sentir el que t'ha dit i li expresses com et sents. A la vegada agraeixes a A, com en l'esquema anterior i li expresses.
Tornes a canviar de coixí (A), i et deixes rebre el que t'ha dit B. Expresses quina emoció sents quan expressa el seu sentir. I vas al següent pas.
Exposes la situació a B, en la que sents incomoditat (p.ex. després de sopar, quan és hora de recollir la taula, tu t'asseus a llegir i jo desparo)
Expresses com et sents (no em fa sentir bé això, crec que no és just per a mi i voldria que fos d'una altra manera)
Tornes a fer el procés, de seure en B i rebre què li dius. Comparteixes com et sents. I expresses en què no se sent a gust B i vol que hi hagi un canvi en tu.
Tornes a A, i sents el que t'ha plantejat B. I expresses com et sents.
I així arribareu a un acord.
Si t'agrada aquesta proposta i ho proves, deixa'm un comentari, m'ajudarà a saber si t'ha servit. Fins i tot pots compartir-ho amb altres persones que els pugui ajudar.
Gràcies
Comments