Què em passa quan estic sol/a i no em sento bé.
I quan s'acaba una relació i estant amb mi mateix/a trobo a faltar a l'altra, però ara ja no està disponible?
Puc estar a gust amb mi mateix/a quan estic en parella? i quan no tinc cap relació?
He comprovat que amb parella i sense, hi ha moments que no em sento bé?
Es possible que no tingui el que necessito en la parella, ni tampoc m'ho doni jo.
Per poder saber si el que et dol està en tu o t'ho genera la parella, et convé parlar-ne amb ell/a obertament. Veuràs que el dolor el sents tu per quelcom que ha fet o dit l'altra. Que segurament això ja t'ha passat en altres relacions o amb amics, familiars... on et vas sentir vulnerable, maltractat/ada i no vas poder posar límits a temps, plantejar-ho a l'altra, obtenir el seu respecte, i perdonar la situació i seguir relacionant-vos d'una nova manera.
Si no pots resoldre el conflicte, aquest queda enquistat en l'estructura nerviosa i muscular i genera una conducta automàtica, com a resposta a l'estímul, cada cop que la situació es reprodueix amb altres persones.
Ens sentim insegures perquè ens manca quelcom que considerem vital. Comunicació, confiança, respecte, escolta, cura, protecció... Totes a veure, sovint, amb com va ser la relació amb els nostres cuidadors (pares, mestres, familiars...), en la nostra infantesa.
Per això parlar-ne amb la nostra parella, amic, amb qui sigui que has tingut la desavinença, et pot servir per veure que part del que ha passat es deu al tracte de l'altre i part, al que portes a la teva motxilla experiencial i emocional. D'aquesta manera sabreu com fer-ho per que això no es torni a donar.
Quan no som capaços de reconèixer que hem fet mal a l'altre, malgrat no era la nostra intenció i fer el perdó, la relació es va desgastant i possiblement s'acabi.
I si la relació s'acaba, serà el moment en que podem prendre consciència que hi ha un aprenentatge en aquesta experiència.
Ens sentim abatuts/des, desconcertades, impotents, segurament frustrades. Aquest és el preàmbul per a resoldre el que ens dol.
L'acceptació que el que m'ha passat, m'ha generat dolor, és el primer pas. Si per contra em mostro orgullós/a, m'enfado i projecto tota la responsabilitat en l'altra persona (que també en té, és cert) m'estaré perdent l'oportunitat d'aprendre com ho haig de fer la propera vegada, en que torni a estar vulnerable, obert/a.
L'orgull em pot servir per protegir-me primer, però si em quedo amb les raons, amb els motius, em priva d'obrir el meu cor al meu dolor i sanar la ferida. L'orgull me'l tapa per no sentir-lo, al no acceptar que sóc vulnerable, només faig que apartar l'altra, convertir-lo en objecte del meu dolor, culpar-lo, de manera que aquesta situació es tornarà a donar amb algú altre.
L'ideal, si és possible, és expressar el que sento quan l'altre fa tal o tal cosa i això no em fa sentir bé, amb la intenció de resoldre-ho i que l'altre, també col·labori a millorar la situació.
I quan és que estic més vulnerable?
Quan he baixat totes les defenses, em sento confiat/ada, quan m'enamoro, quan dic t'estimo, quan em dono a l'altre ajudant-la/lo.
Aleshores en el moment més dolç, és quan pot tornar a passar el mateix i em puc tornar a sentir enganyat/ada, decebuda.
Quan trobem algú, que sense ser perfecte, com tampoc ho sóc jo, que podem acceptar que no ho tenim tot resolt, i que juntes podem aprendre a cuidar la nostra vulnerabilitat, això serà el tot.
Entre tant, i si estàs sense relació, és un bon moment per aprendre a autosostenir-te, per fer-te responsable del que et dol, sense carregar la responsabilitat a l'altra persona. Això et permet madurar aquest dolor. I sinó te'n surts, aprendràs a demanar ajuda.
I poc a poc anar madurant, anar reforçant el teu pit, el teu amor propi, sense deixar d'obrir-te a l'amor, amb llibertat i confiança, i amb tot l'aprenentatge adquirit, per arribar a autosostenir-te i sostenir a l'altra, quan no estigui passant bons moments.
Per fer-ho però, primer has d'aprendre a cuidar-te tu mateix/a, perquè en aquest aprenentatge et carregaràs d'amor, tant, que te'n sobrarà i el podràs oferir a qui estimes.
T'envio una abraçada i et convido a interactuar en el blog i a les xarxes on també em trobaràs ig: @mateu_terapia_emocional
Penso I sento..
Tot el que dius..I obro els meus pensaments I els meus sentiments envers a tu
Això allibera.
I..moltes més coses
..totes plaents
Gràcies.