Si puc dir a algú: "T'estimo", haig de ser capaç de dir: "estimo tothom en tu, a través teu estimo el món, en tu m'estimo a mi mateix." De l'art d'estimar, d'Erich Fromm
Quasi bé no cal dir res més al llegir aquesta frase, simplement sentint-la, i deixant que prengui forma en mi, pot ser suficient.
Sí que expressar el que sentim i pensem, ens enmiralla i ens serveix per confrontrar-nos. I és per això que escric i també llegeixo.
Heu sentit mai l'amor al pit? aquella sensació que faria que us desprenguéssiu de tot per un altre? El que és meu, és teu germà/na!
I quantes vegades heu actuat així?
I quan heu actuat així, com ha estat o és l'experiència?
Qui no permet donar-se a l'altre completament?
I qui s'ha perdut, en alguna ocasió, en la vida d'una altre, o ha fet la vida de l'altre, perquè se l'estima tant que s'oblida d'ella mateixa?
Quin és el límit de donar-se a l'altre?
Quan sento en el cos que allò que faig em fa mal, què faig?
Què vol dir estimar? Fer-ho tot per l'altre fins al punt d'oblidar-me de mi?
Segurament cadascú de nosaltres fa el més convenient, no hi ha fórmules. Si que podem convenir límits, com fer el bé a l'altre, no fer mal de forma expressa, voluntària o conscient. Inevitablement fem mal als altres, en ocasions, només per ser com som, expressar-nos, o per actes inconscients i irreflexius, que no justifiquen el fet.
E. Fromm ens explica l'amor fraternal, com a experiència de reparació humana, la solidaritat, el proïsme. I això és possible quan no em quedo en la superfície de la relació i vaig a l'aprofundiment, al centre del sentir, joia, dolor...
En aquest centre és on no hi ha diferència entre uns i altres, aquí no hi ha gustos, o judicis, aquí hi ha la connexió amb el centre, l'ànima, el més gran.
Para un moment la lectura i pensa en quantes persones coneixes i com et relaciones, en quin nivell de superficie o profunditat et situes i com és, per tant, la relació?
Així, puc veure si em relaciono de centre a centre o de perifèria a perifèria.
I quan dic la paraula t'estimo, a algú altre, aquesta sent el que ella sap, entén d'aquesta paraula. I el tema és si esteu connectats des del centre, o des de la superficie.
I el centre es troba caminant. La primera superfície, és el primer centre al que podeu arribar, on hi ha diferents expectatives del què ha de ser. Si seguiu tenint contacte, entesa, i resoleu les dificultats que porten l'entendre l'amor de diferents maneres, aquest cercle va fent circumferències concèntriques, més petites, fins arribar al nucli.
Les experiències que aquesta relació us porti, us permetran anar endinsant-vos en el vostre centre, i en el de l'altre, allà on s'amaguen totes les nostres vulnerabilitats, creences, valors i les nostres fortaleses més amoroses.
Així, podem dir, que quan jo sento l'amor en mi, puc sentir l'amor en l'altre. Cal estar connectada amb aquest centre, per poder veure a l'altre en tota la seva magnitud, les seves circumstàncies, les seves joies, i els seus patiments.
Des d'aquí, ens serà molt més fàcil connectar i no posar-hi judici, o transferir vivències (projectar emocions) en l'altre. Aquesta mirada compassiva cap al dolor de l'altre, requereix una mirada compassiva cap al dolor propi. Sense això no ens podem estimar o acompanyar.
Desitjo aquest escrit et faci sentir com és per tu estimar. I si em dones la teva opinió ens enriquirem totes. Gràcies
Comments