Segons la Teràpia Gestalt el cicle de l'experiència és la manera d'explicar com sentim les necessitats en el cos i ens activem per a satisfer-les.
Un propòsit et pot activar. Una necessitat interna emergeix, projecte, amor, necessitat fisiològica (gana, sexe...), professional, espiritual, social o política, o el que sentis ara. Bàsicament els passos que es succeeixen són:
Sents una sensació al cos, així prens consciència de la necessitat.
És el moment de posar-hi energia i visualitzar el teu objectiu, si és menjar, beure, o sortir al carrer.
Passes a l'acció per anar cap al teu objectiu, obres la porta de la nevera i busques menjar o la del carrer per sortir de casa ...
Entres en contacte amb l'experiència, l'objecte de la necessitat, el menjar, la beguda... i satisfàs la teva necessitat.
Al consumar el que volies fer, et delectes, sents plaer...
I et retires un cop has satisfet la teva necessitat, sortir al carrer o menjar el que volies menjar, aleshores entres en estat de repòs o dorms (el descans per excel·lència).
Si aquest cicle no pateix cap interrupció, ens permet prendre consciència de les nostres necessitats i posar-nos en marxa, fins arribar a satisfer-les. Podriem dir que això seria el desitjable.
Però quan el cicle és interromput, identifiquem diferents mecanismes de defensa o neuròtics.
En cada una de les fases que detectes el que necessites i vas a buscar-ho, per així tornar a l'origen, al repòs, et pots trobar amb límits externs o interns, que juguen en contra del que vols.
No arribar a satisfer la necessitat que has sentit en el cos, genera patiment.
Els limits propis, els interns, són maneres de frustrar la necessitat. En diem mecanismes neuròtics. Així t'autoboicoteges quan:
Davant d'una sensació corporal pots no atendre-la (repressió). Pot ser ràbia, o ganes de tendresa... És purament físic i après, davant d'aquell estímul vas aprendre a reprimir-te i ara no et permets expressar o buscar com satisfer-ho.
Pot ser que enlloc de reconèixer la necessitat, la sensació corporal, la posis a fora (projectar I), en alguna persona, assignant-li la necessitat. Com per exemple beure aigua. Tens set i ofereixes un got d'aigua a l'altre i tu no en beus. O a nivell relacional, vols que et facin un massatge i enlloc de demanar-lo, l'ofereixes... No et tens en compte, els altres sempre passen per davant les teves necessitats.
Projectar II, quan veus en l'altre una actitud que t'incomoda i el jutges, dient tal o tal cosa no m'agrada d'aquesta persona. Justament per això saps que no t'agrada, perquè també tu actues d'aquesta manera i no saps com resoldre-ho, sinó sabries acompanyar-la i ajudar-la a resoldre el seu i el teu malestar.
En el moment de sentir l'energia per passar a l'acció, pots jutjar-te amb pensaments morals, ètics i no fer el que vols (creences o introjectes, moral). Com pot ser "cal ser amable", o "no es pot plorar", o cridar... córrer, el que sigui que en algun moment de la teva vida et diguessin que no es podia fer, en segons quins llocs i que ara et frustra la necessitat.
I en el moment de l'acció enlloc d'adreçar-te al teu objectiu, si per exemple estàs enfadat, t'ho auto infligeixes (retroflexió), com pot ser jutjant-te pel que estàs a punt de fer, o per exemple si algú et trepitja, enlloc de queixar-te, dius "- no, no, no és res". La resposta de l'altre podria ser, - "Ah! doncs et torno a trepitjar...?"
I quan vols entrar en contacte amb l'experiència, enlloc de sortir al carrer que és el que volies fer, vas a la nevera i et menges una xocolatina, distraient-te (deflexió), o enlloc de trucar a aquella persona, t'en vas a córrer, evitant fer el que volies.
I si aconsegueixes entrar en contacte amb l'experiència i satisfàs la teva necessitat, enlloc de reposar després d'aconseguir-ho, pots quedar-te allà més estona, menjant més xocolatines, drogues, o dormint en excés (confluència), explicant acudits perquè ha estat agradable l'estona que has passat i no pares, arribant a cansar a la resta de persones que t'acompanyen...
Totes aquestes circumstàncies, són exemples possibles, cadascú té els seus, i es donen en les persones en major o menor mesura. Són contradiccions, són falles del sistema que dificulten l'experiència, sigui que l'aconseguim o que no, i generen dolor.
Per això els límits ambientals, de l'entorn o físics (externs), són importants, com a tals, per assolir el que ens proposem. Hi ha murs externs o muntanyes a escalar, que per saltar-les, necessitaran de material i tècnica, habilitats per superar-los.
Però tenim els "murs i les muntanyes internes", que sovint són més infranquejables que els externs. Per això fer un treball de consciència, ens ajuda a trobar solucions orgàniques, des del cos, des del convenciment intern, que ens faran capaços d'assolir-los. I si no ho podem fer sols, podem demanar ajuda.
I davant dels nostres propòsits, enfocar-nos a aprendre a superar els propis límits, el de les creences, el de la desconnexió de les nostres sensacions, per tal de viure més plenament i amb coherència amb el que volem ser i sentir.
A tenir una actitud més curiosa, alegre i lliure.
T'envio una abraçada. Et convido a opinar, difondre aquest article i seguir-me a Instagram.
Gràcies!
Comments