Consciència i intenció positiva

Sents una sensació al pit, a l'estomac, hi ha qui en diu neguit o potser joia, segons l'emoció de la que parlem.

Miro de posar paraules a allò que experimentem en el cos. O més ben dit, al que jo experimento o he experimentat en algun moment a la vida i que segurament també podràs identificar en tu.

Explicar les experiències és arriscat, perquè el llenguatge, per molt que s'acosti a allò que volem descriure, quan li posem un nom, com angoixa o neguit, cadascú li dóna un significat, pressuposant el que és i segurament separant-lo amb paraules de l'experiència real.

Del que vull parlar és de les sensacions en el cos, arrel d'un pensament, una imatge o una situació real que estem vivint o hem viscut.

Si pares atenció al que sents al cos, també pots observar què estàs pensant, o en què pensaves feia uns instants.

Vull que et fixis si el que penses és alguna cosa que et preocupa o que et fa sentir bé. La sensació al cos és la que ens dóna la informació real.

Aquesta sensació corporal té una intenció positiva per nosaltres, no és un dolor molest només, que ens hem de treure de sobre amb medicaments o distreient-nos amb altres substàncies. El cos ens avisa que alguna cosa li dol i ens "demana" que la corregim en benefici propi.

En el camí de la consciència sento el cos, es manifesta alguna sensació, dolor...

La proposta que et faig és:

• Identifica què et vol dir el cos.

Quina intenció positiva hi ha darrere aquest dolor.

Segurament es queixa per avisar-te que hi ha alguna cosa que no et va bé, que no estàs fent bé o que t'estan fent i no et beneficia.

La teva funció és identificar de què es queixa. Què està passant en la teva vida que no et fa estar bé. Un record? Una experiència recent? Una situació actual que t'incomoda i no saps com encarar-la?

• La següent passa és veure si hi pots fer res.

És a dir, hi ha alguna cosa que de forma àgil i fàcil pots fer, per resoldre el que el cos està posant de manifest i no tens alineat? Vull dir, que el que estàs vivint, el que penses del que estàs vivint, el que sents del que estàs vivint i definitivament, el que fas, no està en coherència. Vols fer una cosa i en fas una altra.

• A continuació observa, si hi pots fer res, i creus que no tens les eines per fer-ho, o no et veus capaç.

Sé que si faig tal o tal cosa, es pot resoldre. Què m'impedeix fer-ho? Tinc por que no vagi bé? Em falten o crec que em falten eines per fer-ho? Per exemple, una conversa incòmode amb algú a qui haig de posar un límit.

• I la darrera: definitivament no hi pots fer res, però el cos es queixa.

Algú ha près una decisió per mi, per exemple un acomiadament a la feina, una separació inesperada, una mort, una pèrdua material molt important...

El més important que et vull transmetre és fer visible el mecanisme pel qual pateixes en determinats moments i si el coneixes, en siguis conscient, et facis responsable, i fagis el que puguis, per que el procés sigui més portable i fins i tot el malestar es resolgui.

El dolor o el dol, és inevitable, i és més portable si sé què em passa i com em passa.

El nostre cap té imatges, paraules, converses que ens fan sentir d'una manera o altra.

Quan hi ha quelcom que estàvem acostumats a fer, sols o amb algú, en un context, espai, experiència, el nostre cervell s'hi acostuma.

Quan allò que teníem costum de fer, ja no ho podem fer (s'acaba una feina, una relació, una persona de la família no hi és), el nostre cap ens ho porta a la memòria i això ens fa sentir una emoció, ho trobem a faltar.

Aquest mecanisme d'adonar-me què sento i què faig amb el que sento, és consciència.

Si actúo de manera compulsiva i quan sento dolor m'evadeixo, em prenc una cervesa, o em fumo una cigarreta, busco relacions per distreure'm, per paliar el que sento, estic tapant la sensació corporal amb una substància, experiència, que momentàniament em distreu i em pot crear, al mateix temps, una nova addicció.

I això seria inconsciència, és a dir, actuar automàticament i no fer-me responsable del que sento i descobrir què és el que m'ho genera.

Acompanyar el dolor del nostre cos i no tapar-lo, és la base de la salut i la cura del que ens dol.

Imagina't que et ve una filla o el teu nebot amb el genoll pelat i plorant i tu li dius, no res dona, això no és res, va, torna a jugar.

Com se sent la criatura? cuidada? atesa?

Si per contra l'agafes en braços o de la ma i li dius, a veure què t'ha passat? i li dones espai perquè s'expliqui, es calmarà i tu podràs fer-li una cura, o una carícia per calmar-la. Un cop atès el que li ha passat, segurament i si no és molt greu, tornarà tranquila a jugar i a saltar.

Amb tu pots fer el mateix. Quan et ve el dolor, pots menjar xocolata, fumar o començar amb un discurs intern culpant-te a tu o a l'altre, a les circumstàncies...

En canvi si atens al que sents i t'escoltes atentament, per saber què et dol i veure com ho fas, o què pots fer per estar millor, et sentiràs atesa per tu mateixa i cuidada.

Segurament si no et saps escoltar i cuidar, és perquè no te'n van ensenyar o per moltes altres raons que ara no venen al cas. Deixar de buscar culpables, raons, perquès i fer-te responsable, és el que pots fer per ajudar-te i si no te'n surts, pots aprendre a demanar ajuda.

Estigues atenta, cuida't molt.

És el primer pas cap a la consciència.

T'envio una abraçada.